Publicat en Marta

#Adeuxumet

Des de que el pediatra ens va dir a la visita de control del desembre (2 anys) que a l’estiu havia de deixar el xumet que ja ens vam començar a preocupar preparar. A partir d’aquell moment és quan comencen a sortir els dubtes: Com ho fem? a partir de quan? i si no vol? i si no està preparada? Per sort ja feia bastant de temps que només el feia servir exclusivament per dormir. Finalment i després de pensar-hi força vam decidir que si no ho feia ella sola abans, li podia donar els xumets als Gegants de Sitges ja que la Festa Major era cap a finals d’agost i seria el termini màxim just abans d’entrar al “cole de grans”. Al principi de començar a comentar-li el tema sempre deia que  no, que ella el seu xumet no li donava a ningú (ai ai aii…) però des de que la tieta ens va enviar unes fotos de la geganta per Corpus (que és al juny) amb xumets penjant que li va molar la idea i ens va començar a dir que si, que li donaria dos a en Jordi i dos a la Rosa (ueeeee). Servidora que és molt de foc li vaig dir si en volia repartir també al Drac i l’Àliga i també gràcies a les fotos de la tieta i l’àvia va dir que si portaven flors a la boca que també (yiiihaaa). Els dies van anar passant i ella sempre al anar a dormir demanava el pack de manteta i xumet, cosa que ens feia dubtar de si realment el donaria o no… Nosaltres seguíem insistint i ella hi havia dies que deia que si i d’altres que  no, però finalment el dia va arribar. Era dissabte 22 d’agost, estàvem a Sitges i aquell marta-xumets-fmdia era el dia que vestien els gegants i com a cosa especial perquè els Cubanitos feien 50 anys, anaven a l’Escola Esteve Barrachina i després a fer un petit cercavila abans de tancar-se a l’ajuntament fins la vigília de Sant Bartomeu, el dia 23. Jo havia deixat els 4 xumets a la vista i quan va arribar l’hora de marxar cap a veure els gegants li vam dir a la Marta: – vinga va que anem a veure els gegants!! 😀 (entusiasme mode on) 😀 no sabíem si els hi voldria donar els xumets el mateix dissabte o esperaria fins diumenge (aquí ja us podeu imaginar, el superpapi i servidora dient, clar si avui els hi dona aquesta nit no tindrà xumet però si els hi dona demà potser no serà tan especial perquè el temps és més limitat…) i de cop i volta la Marta agafa tots els xumets, se’ls posa al bolso de Festa Major que li havia deixat l’àvia i diu cridant: ANEM A VEURE ELS GEGAAAANTS!! i els hi portaré els xumets! (ja ens veieu a tota la família que érem allà amb la boca oberta, per dins un sentiment d’alegria i por al mateix temps) i així ho vam fer! Quan van exposar els gegants al Barrachina va ser el moment d’entregar els dos primers, primer de color groc a la geganta Rosa i després el de color verd al gegant Jordi. La nostra cara i la seva ho deia tot, ja era una mica més gran, però encara faltaven dos xumets. Vam veure els gegants al primer tram del petit cercavila (així aprofitàvem per controlar que portessin els xumets entregats) i després vam anar cap a l’ajuntament on eren el Drac i l’Àliga. Ohhh de ser-hi hi eren, però les portes estaven tancades. Després d’estar una estona esperant i esperant l’àvia es va acostar a les persones que hi havia a les portes de l’ajuntament i els hi va comentar si podíem entrar un moment a donar el xumet a les feres i van accedir: -però que sigui ràpid, eh?!- ens van dir, així que dit i fet! vam entrar el superpapi, la Marta i jo i el xumet blau va ser pel Drac i el groc per l’Àliga. Altre cop cares de felicitat, ja està! vam dir ja ets una nena grannnn. Tornava el sentiment d’alegria i preocupació (…i aquesta nit què? a veure com anirà).

En arribar la nit i l’hora d’anar cap al llit ens va demanar com sempre el pack manteta i xumet (ai ai aii altre cooop) però li vam explicar que ja era gran, que no tenia cap xumet perquè els havia donat tots però que seguia tenint la manteta. Aquella primera nit ho va acceptar de bon grat, estava cansada i aviat es va adormir.
feres-xumetEl dia següent, per Sant Bartomeu, tan a la sortida de les 14h com al cercavila de la tarda vam estar tots controlant els xumets i seguien tots al seu lloc, la Marta estava molt contenta! a més el Drac i l’Àliga només duien el seu i això encara feia més il·lusió. La segona nit com que es va adormir al cotxe de tornada cap a casa i la vam deixar dormint al llit també va ser satisfactòria.
Però…. eiii  que la cosa no acaba aquí! no tot és tan bonic (o si!). Un cop a casa les nits d’aquesta setmana s’han fet totes un pèl dures excepte la d’avui (potser per això avui m’he decidit a escriure el post). Cada nit hem estat com a mínim una hora perquè s’adormís, notava la falta del xumet i no sabia com relaxar-se. La Marta mai ha tingut problemes per anar a dormir però aquesta setmana ha estat l’excepció. Primer, lio per anar cap al llit: -no tinc son- ens deia, després lio perquè -desprès del conte i el massatge- no es volia quedar sola (i si estaves amb ella allò era una festa), plors perquè havies marxat, que si ara vull aigua, que si un altre dia que no m’he rentat les dents i tot eren excuses per no dormir. Avui per fi, li ha costat una mica anar al llit però ha sortit d’ella dir-me: -em fas un massatge i m’expliques un conte i després marxes?- al moment li he dit que si, hem fet el ritual de pipi de bona nit, rentar dents i efectivament després del conte amb massatge he marxat de l’habitació i s’ha adormit!! (viscaaaaa)
Espero que a partir d’ara totes les nits siguin com aquesta, o si més no la majoria!! ^_^

Anuncis

2 respostes a “#Adeuxumet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s