Mentre ets dins meu

Fa molt de temps que volia escriure un post com cal, però hem passat per molts canvis últimament, el temps a part de passar volant ha escassejat i quan no era el temps era el cansament. Us explico, a part de que la Marta aqumarts-3.pngest setembre passat començava l’escola de grans, també va començar a fer piscina a l’octubre. A finals d’any vam canviar de pis i vam estar fent unes petites obres pel que ens va tenir molt ocupats (i cansats!), finalment la mudança, caixes i més caixes, viatges amunt i avall, mooltes caixes per buidar i un munt de coses per posar a lloc. Els tres anys de la Marta, TRES!! positiu-eloi
El canvi de pis anava relacionat (junt amb altres coses) amb la busca d’un nou membre familiar i el 16 de desembre (el dia de l’aniversari del Jaume) ens vam trobar amb un positiu de 2-3 setmanes 🙂 VISCA!! aquest cop va ser molt ràpid tot plegat! A partir d’aquí un primer trimestre bastant anguniós (podríem dir símptomes normals d’embaraç, tot i que amb la Marta em vaig trobar sempre de conya) i sobretot son i cansament. “Apunta a nen” ens va dir la ecògrafa amb la eco de les 12 setmanes, sexe que ens confirmàven a les 17 setmanes “ui si! és un nen, confirmat!” No vaig trigar gaire a començar a notar coses per la panxa, com moviments, papallones i tot i que el cansament i la son seguia estava molt contenta de començar a notar l’Eloi dins meu.
Sembla mentida com una coseta tan minúscula pugui anar creixent a aquest ritme i convertir-se en una personeta en relativament poc temps. És una sensació tant maca! eloi-youuCada cop anar notant més i més aquest bebé que portes dins, parlar amb ell, explicar-li coses, fregar-te la panxa, cantar-li, veure com la germaneta gran i el superpapi també hi parlen, juguen amb el “uooooooo” i canten  el “Eloi youuuuu” seguir notant cops, patades, tots els moviments, notar com vas creant la vida dins teu, és un sentiment inexplicable. També he de dir que aquest cop el mal d’esquena ha estat i segueix sent el meu enemic, però compensa i molt. Estar-se asseguda al sofà després de menjar i veure com la panxa es va deformant mentre es mou, riure del seu comportament cada cop que nota que s’aixafa una mica la panxa amb el que sigui (aquest Eloi és un “picajós” haha) i els moments com ara mateix mentre escric, d’apretar: deformant la panxa al màxim comença a apretar i a posar la panxa dura. Jo frego i frego fins que la cosa es calma. Amb la Marta m’espantava però amb l’Eloi m’ho prenc amb calma fins que para.
També a les 26 setmanes vam poder veure-li la carona a l’Eloi, ELOI-muntatge.pngquina cara de nen!! ell amb la seva tònica habitual donant cops a l’ecògraf per on anava aixafant la panxa hahaha. La Marta va al·lucinar al veure’l i també al sentir-li el cor, així es convertia  en més real perquè “a la mama no només li creixia la panxa sinó que havia pogut veure quina cara tenia el seu germanet dins la panxa i li havia pogut sentir el cor!”
Espero poder gaudir aquest embaraç  fins el final ja que la Marta a les 34 setmanes ja era fora i em va faltar el tram final. Ell sortirà a l’agost, sempre li recordo, espero més endavant poder escriure un altre post confirmant que hem tingut un leo com tocava!
Desde ja t’estimo coseta petitona meva, espero que ja sigui agost quan ens coneguem a fora, fins llavors seguiré disfrutant amb tu dins meu 🙂

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s