Els primers tres mesos

A les 24 hores ja ens envien a casa. Tornem feliços i a la vegada una mica nerviosos per veure com serà la vida de 4. Comencem “malament”, la Marta té tantes ganes de tocar i estar amb L’Eloi que només s’emporta uns -no facis això, ves en compte, no toquis aquí, no apretis, suaaaau, ei quan l’Eloi estigui al pit deixa’l tranquil, no veus que dorm? Va deixa’l dormir…- així estem tot el mes d’agost, a més tenim el cotxe al taller i es fa difícil poder anar a la platja (en aquest cas només la Marta i el Jaume) o sortir porai, a part que sempre diuen que la primera setmana estiguis tranquil a casa. Als 5 dies li cau el cordó 🙂

Ens recomanen sortir al carrer a partir de les 6 de la tarda i que llavors li toqui una mica el sol perquè està groc. La primera setmana de lactància es torna eterna, se’m fan clivelles als dos pits i em veig desesperada pensant en deixar-ho, però la infermera del CAP em calma i em dona consells perquè se’m curin i també de com col·locar l’Eloi al pit i poc a poc em vaig recuperant. Per altra banda l’Eloi no vol dormir al seu llitet ni de dia ni de nit, tampoc li agrada el cotxet. Vol contacte, només dorm a sobre meu o del Jaume i decideixo posar-lo a dormir amb nosaltres al llit, llavors dorm les seves 2-3 hores, per fi! Durant el dia me’l lligo amb el foulard elàstic i així anem tirant.

Als 10 dies anem els 3 junts al parc per primer cop i la Marta es gronxa sola!!. Als 12 dies el banyem per primer cop, com ens va passar amb la Marta, no s‘ho pren gaire bé haha 

La segona setmana decideixo anar a un grup de làctancia super maco on em corregeixen la posició per una obstrucció que se m‘havia fet. Els controls de pes son molt favorables, l’Eloi ja ha superat el pes del naixement i segueix creixent super bé!

Abans de fer el mes anem a les festes de gràcia pleeenes de gent i al museu blau. Tot i portar uns horaris molt desquadrats ens en sortim força bé, encara que a casa l’Eloi dorm poc amb la Marta fent el de sempre i demanant més atenció de l’habitual. Li diem que no faci tant de soroll però és inevitable, ho donem per impossible i pensem que algun dia l’Eloi s‘hi acostumarà. 

La primera setmana de setembre la cosa es calma quan portem la Marta al campus d’estiu i encara es calma més la següent setmana quan comença l‘escola. A partir d’aquí recuperem una mica la rutina. Més o menys sobre els dos mesos i poc l’Eloi comença a dormir al llit de baranes col·locat al meu costat del llit i amb un dels cantons fora tipus llit de collit però haig d’estar al seu costat. També accepta més bé el cotxet tot i que hi dorm poc. Això sí, té un somriure que enamora i se’t va guanyant poc a poc.

La Marta fa un canvi brutal, tan física com psicològicament, és una passada veure com s’espavila tan bé ella sola al parc, els els raonaments que fa (ens va dir que tot era millor quan l’Eloi era dins la panxa) i ens adonem que té cara de nena gran i ja ha perdut tot rastre de bebe, s’ha estirat i estilitzat tota i té moltes ganes de fer 4 anys. 

A partir dels 3 mesos la cosa canvia bastant, però això ja ho explicaré en un altre post 🙂

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s