3 a 6 mesos

A partir dels tres mesos ja comença a regular-se, a partir de certa hora al vespre ja demana anar a dormir i un cop adormit es queda al seu llit sense problema fins que nosaltres anem a dormir. M’agrada molt tenir-lo al costat, passa una temporada que arriba a dormir fins a 8 hores seguides, però arriben els temuts constipats i a casa caiem tots! Inclòs alguna nit necessita dormir al maxicosi per estar més dret i poder respirar bé. 

Cada cop està més espavilat i més simpàtic. També m’encanta poder seguir donant-li el pit, és molt sacrificat però també molt màgic. M’agafa nostàlgia per no haver pogut donar el pit a la Marta 😦

Per sort puc comptar molt amb el Jaume al estar a casa i entre els dos fem un gran equip!

En un tres i no res passa el castaween i tot el novembre i ens trobem celebrant els 4 anys de la Marta fent una súper festa a casa i més tard al chiquipark amb els companys de classe. També va amb el Jaume a veure el musical del Petit Príncep del que surt encantadíssima i també el musical del Geronimo Stilton perquè em toquen les entrades amb el sorteig que fa la Vinyet de Small and Nice. Què gran està i com ho disfruta tot! Poder veure-la així de contenta no es paga amb res!! M’agrada molt poder passar més estona amb ella, poder acompanyar-la a l’escola i poder anar al pac a la tarda.

Llavors ja comencem a decorar la casa amb l’arbre i el pessebre de clicks, fer la carta al pare noel, portar-li al corty de plaça catalunya per fer-se la foto i anar a la cavalcada del pare noel al barri de sants que és tot un espectacle! Aquest és un nadal molt màgic, per ser el primer de l’Eloi i perquè la Marta ho viu tot amb molta intensitat.

Passen les festes i la setmana que la Marta torna a l’escola vaig a fer l’activitat amb tot P4 de l’ampolla de la calma. Ella s‘ho passa genial i m’ajuda a explicar i repartir material. Jo també m’ho passo molt bé! Llavors arriba el 18 de gener, l’hora de tornar a la feina. És una tornada agredolça perquè tinc ganes de tornar a veure tothom però em costa fer-me a la idea d’haver-me de separar de l’Eloi. Per sort es pot quedar a casa amb el Jaume i els primers dies me’l porta a la oficina perquè el vegi i així també aprofito per donar-li el pit. Recupero la rutina més bé del que creia, però a l’Eloi li costa més. El bibe no l’acaba de convèncer i decidim adelantar la papilla de fruita. Poc a poc es va acostumant a la nova rutina fins que arriba a fer els 6 mesos que ja menja molt bé amb el bibe i també hi menja cereals. El Jaume és un superpapi i un supertot, ho he dit més d‘un cop, oi? Perquè és així!! 🙂 

L’Eloi es dona la volta, ja s’asseu sol i està a punt a punt de gatejar, amb una mica de sort pel meu aniversari ja gateja! Li encanta posar-se dret, és un belluguí molt simpàtic i riu molt. M’encanta veure les claques que li fa a la seva germaneta i com la busca, i com el cuida i li fa tonteries ella. Són preciosos!!

Els primers tres mesos

A les 24 hores ja ens envien a casa. Tornem feliços i a la vegada una mica nerviosos per veure com serà la vida de 4. Comencem “malament”, la Marta té tantes ganes de tocar i estar amb L’Eloi que només s’emporta uns -no facis això, ves en compte, no toquis aquí, no apretis, suaaaau, ei quan l’Eloi estigui al pit deixa’l tranquil, no veus que dorm? Va deixa’l dormir…- així estem tot el mes d’agost, a més tenim el cotxe al taller i es fa difícil poder anar a la platja (en aquest cas només la Marta i el Jaume) o sortir porai, a part que sempre diuen que la primera setmana estiguis tranquil a casa. Als 5 dies li cau el cordó 🙂

Ens recomanen sortir al carrer a partir de les 6 de la tarda i que llavors li toqui una mica el sol perquè està groc. La primera setmana de lactància es torna eterna, se’m fan clivelles als dos pits i em veig desesperada pensant en deixar-ho, però la infermera del CAP em calma i em dona consells perquè se’m curin i també de com col·locar l’Eloi al pit i poc a poc em vaig recuperant. Per altra banda l’Eloi no vol dormir al seu llitet ni de dia ni de nit, tampoc li agrada el cotxet. Vol contacte, només dorm a sobre meu o del Jaume i decideixo posar-lo a dormir amb nosaltres al llit, llavors dorm les seves 2-3 hores, per fi! Durant el dia me’l lligo amb el foulard elàstic i així anem tirant.

Als 10 dies anem els 3 junts al parc per primer cop i la Marta es gronxa sola!!. Als 12 dies el banyem per primer cop, com ens va passar amb la Marta, no s‘ho pren gaire bé haha 

La segona setmana decideixo anar a un grup de làctancia super maco on em corregeixen la posició per una obstrucció que se m‘havia fet. Els controls de pes son molt favorables, l’Eloi ja ha superat el pes del naixement i segueix creixent super bé!

Abans de fer el mes anem a les festes de gràcia pleeenes de gent i al museu blau. Tot i portar uns horaris molt desquadrats ens en sortim força bé, encara que a casa l’Eloi dorm poc amb la Marta fent el de sempre i demanant més atenció de l’habitual. Li diem que no faci tant de soroll però és inevitable, ho donem per impossible i pensem que algun dia l’Eloi s‘hi acostumarà. 

La primera setmana de setembre la cosa es calma quan portem la Marta al campus d’estiu i encara es calma més la següent setmana quan comença l‘escola. A partir d’aquí recuperem una mica la rutina. Més o menys sobre els dos mesos i poc l’Eloi comença a dormir al llit de baranes col·locat al meu costat del llit i amb un dels cantons fora tipus llit de collit però haig d’estar al seu costat. També accepta més bé el cotxet tot i que hi dorm poc. Això sí, té un somriure que enamora i se’t va guanyant poc a poc.

La Marta fa un canvi brutal, tan física com psicològicament, és una passada veure com s’espavila tan bé ella sola al parc, els els raonaments que fa (ens va dir que tot era millor quan l’Eloi era dins la panxa) i ens adonem que té cara de nena gran i ja ha perdut tot rastre de bebe, s’ha estirat i estilitzat tota i té moltes ganes de fer 4 anys. 

A partir dels 3 mesos la cosa canvia bastant, però això ja ho explicaré en un altre post 🙂

#Adeuxumet

Des de que el pediatra ens va dir a la visita de control del desembre (2 anys) que a l’estiu havia de deixar el xumet que ja ens vam començar a preocupar preparar. A partir d’aquell moment és quan comencen a sortir els dubtes: Com ho fem? a partir de quan? i si no vol? i si no està preparada? Per sort ja feia bastant de temps que només el feia servir exclusivament per dormir. Finalment i després de pensar-hi força vam decidir que si no ho feia ella sola abans, li podia donar els xumets als Gegants de Sitges ja que la Festa Major era cap a finals d’agost i seria el termini màxim just abans d’entrar al “cole de grans”. Al principi de començar a comentar-li el tema sempre deia que  no, que ella el seu xumet no li donava a ningú (ai ai aii…) però des de que la tieta ens va enviar unes fotos de la geganta per Corpus (que és al juny) amb xumets penjant que li va molar la idea i ens va començar a dir que si, que li donaria dos a en Jordi i dos a la Rosa (ueeeee). Servidora que és molt de foc li vaig dir si en volia repartir també al Drac i l’Àliga i també gràcies a les fotos de la tieta i l’àvia va dir que si portaven flors a la boca que també (yiiihaaa). Els dies van anar passant i ella sempre al anar a dormir demanava el pack de manteta i xumet, cosa que ens feia dubtar de si realment el donaria o no… Nosaltres seguíem insistint i ella hi havia dies que deia que si i d’altres que  no, però finalment el dia va arribar. Era dissabte 22 d’agost, estàvem a Sitges i aquell marta-xumets-fmdia era el dia que vestien els gegants i com a cosa especial perquè els Cubanitos feien 50 anys, anaven a l’Escola Esteve Barrachina i després a fer un petit cercavila abans de tancar-se a l’ajuntament fins la vigília de Sant Bartomeu, el dia 23. Jo havia deixat els 4 xumets a la vista i quan va arribar l’hora de marxar cap a veure els gegants li vam dir a la Marta: – vinga va que anem a veure els gegants!! 😀 (entusiasme mode on) 😀 no sabíem si els hi voldria donar els xumets el mateix dissabte o esperaria fins diumenge (aquí ja us podeu imaginar, el superpapi i servidora dient, clar si avui els hi dona aquesta nit no tindrà xumet però si els hi dona demà potser no serà tan especial perquè el temps és més limitat…) i de cop i volta la Marta agafa tots els xumets, se’ls posa al bolso de Festa Major que li havia deixat l’àvia i diu cridant: ANEM A VEURE ELS GEGAAAANTS!! i els hi portaré els xumets! (ja ens veieu a tota la família que érem allà amb la boca oberta, per dins un sentiment d’alegria i por al mateix temps) i així ho vam fer! Quan van exposar els gegants al Barrachina va ser el moment d’entregar els dos primers, primer de color groc a la geganta Rosa i després el de color verd al gegant Jordi. La nostra cara i la seva ho deia tot, ja era una mica més gran, però encara faltaven dos xumets. Vam veure els gegants al primer tram del petit cercavila (així aprofitàvem per controlar que portessin els xumets entregats) i després vam anar cap a l’ajuntament on eren el Drac i l’Àliga. Ohhh de ser-hi hi eren, però les portes estaven tancades. Després d’estar una estona esperant i esperant l’àvia es va acostar a les persones que hi havia a les portes de l’ajuntament i els hi va comentar si podíem entrar un moment a donar el xumet a les feres i van accedir: -però que sigui ràpid, eh?!- ens van dir, així que dit i fet! vam entrar el superpapi, la Marta i jo i el xumet blau va ser pel Drac i el groc per l’Àliga. Altre cop cares de felicitat, ja està! vam dir ja ets una nena grannnn. Tornava el sentiment d’alegria i preocupació (…i aquesta nit què? a veure com anirà).

En arribar la nit i l’hora d’anar cap al llit ens va demanar com sempre el pack manteta i xumet (ai ai aii altre cooop) però li vam explicar que ja era gran, que no tenia cap xumet perquè els havia donat tots però que seguia tenint la manteta. Aquella primera nit ho va acceptar de bon grat, estava cansada i aviat es va adormir.
feres-xumetEl dia següent, per Sant Bartomeu, tan a la sortida de les 14h com al cercavila de la tarda vam estar tots controlant els xumets i seguien tots al seu lloc, la Marta estava molt contenta! a més el Drac i l’Àliga només duien el seu i això encara feia més il·lusió. La segona nit com que es va adormir al cotxe de tornada cap a casa i la vam deixar dormint al llit també va ser satisfactòria.
Però…. eiii  que la cosa no acaba aquí! no tot és tan bonic (o si!). Un cop a casa les nits d’aquesta setmana s’han fet totes un pèl dures excepte la d’avui (potser per això avui m’he decidit a escriure el post). Cada nit hem estat com a mínim una hora perquè s’adormís, notava la falta del xumet i no sabia com relaxar-se. La Marta mai ha tingut problemes per anar a dormir però aquesta setmana ha estat l’excepció. Primer, lio per anar cap al llit: -no tinc son- ens deia, després lio perquè -desprès del conte i el massatge- no es volia quedar sola (i si estaves amb ella allò era una festa), plors perquè havies marxat, que si ara vull aigua, que si un altre dia que no m’he rentat les dents i tot eren excuses per no dormir. Avui per fi, li ha costat una mica anar al llit però ha sortit d’ella dir-me: -em fas un massatge i m’expliques un conte i després marxes?- al moment li he dit que si, hem fet el ritual de pipi de bona nit, rentar dents i efectivament després del conte amb massatge he marxat de l’habitació i s’ha adormit!! (viscaaaaa)
Espero que a partir d’ara totes les nits siguin com aquesta, o si més no la majoria!! ^_^

Frases cèlebres

No us heu trobat mai amb aquells moments que els vostres petits diuen o fan alguna cosa que us fa molta gràcia? Amb la Marta com més parla més coses deixa anar, (tot i que la majoria de vegades fan més gràcia les accions i cares que el que diu) i m’agradaria tenir un lloc on poder anar apuntant tot plegat per no oblidar-ho, pel que aquest post no té un final, almenys de moment 😀

abril 2015: estàvem al parc i la gent començava a marxar perquè semblava que es posaria a ploure en breu. Al dir-li a la Marta que hauríem de marxar a casa per no mullar – nos em diu: -no m’agrada que plogui, i com que no vull que plogui ara, apagaré el cel i així ho pararé- (pimpam! haha)
juliol 2015: matí, primera hora. La Marta es lleva i com cada matí li diem: – Anem a fer un pipi de bon dia?-  i ella contesta: – no!-  al preguntar per què, ens diu: – Perquè no em vull embrutar la vulva! –
juliol 2015: estem a Torredembarra, la Pilar li pregunta a la Marta que va sense samarreta: – Què hi tens aquí? (senyalant els pits) –  i ella que contesta – els meus parups! – la Pilar es queda tiesa i jo rient per terra #cosesnostres
setembre 2015: acabem d’arribar a casa un diumenge al vespre. Estem cansats però toca fer el sopar i li pregunto a la Marta: -…Vols una mica de verdura passada per la paella?- i em contesta: – no mama, jo vull una amanideta d’aquelles que em fas amb tomàquet, cogombre, oli i vinagre- De cop i volta el Jaume treu el cap i diu: – definitivament això ho ha tret de tu! que fort- hahaha
setembre 2015: era el moment abans de que la Marta anés a dormir, va tocar tanda de pessigolles i el superpapi i la Marta em van deixar estirada al terra del menjador. Llavors m‘incorporo i els hi dic: -m‘heu deixat K.O., eh?!- amb el que la Marta es queda un moment pensant, comença a riure i diu: -vaca! Hahaha t‘hem deixat vaca!-
novembre 2015: el primer diumenge de mes, a la tarda jugant amb les titelles del lleó i el cocodril. La Marta li pregunta al cocodril: -vols venir a l’Aquàrium a veure peixos?- I el cocodril li diu: -vale! Però potser me’n menjo uns quants- amb el que la Marta respon amb els ulls tots oberts: -No! que tenen vida!!!-
novembre 2015: al sortir de banyar i un cop acabo d’assecar-li els cabells em diu: -moltEs gràciEs- (entonant molt les es). Li pregunto qui parla d’aquella manera i em diu: -alguns companys de classe, son una mica espanyols però…- no l’hem deixat acabar del riure que ens ha agafat al Jaume i a mi!!
novembre 2015: mirant un catàleg de joguines arribem a una pàgina on surten superherois i la Marta diu: -mira! La mama és el càpita amèrica, el papa l’spiderman i jo el hulk!- (no sap res la tia… Hahaha)
gener 2016: és l’hora de dinar i la senyora s’està adormint mentre dina. El superpapi li pregunta si té son perquè tanca els ulls i ella va i respòn:
-no! es que estava pensant!!

– gener 2016: és un dissabte tarda que aprofitem per fer una mica de neteja del pis. La Marta ens ajuda amb la seva escombra i quan estem al menjador veiem que ve de la seva habitació pel passadís amb l’escombra entre les cames i ens diu: -mireu! m’han sortit pèls (senyalant-se la vulva)- x’DDD

maig 2016: mirant un mapa li estavem explicant on era Catalunya, Espanya, Portugal… i llavors senyala Portugal i diu doncs a “Tortugal” hi hauria d’haver moltes tortugues llavors

Juny 2016 : el Jaume i jo anem al cine a veure Warcraft el Origen. Quan arribem a casa el Jaume li diu a la Marta  -avui hem anat a veure una peli que veurem junts algun dia- amb lo que ella es queda tota pensativa i contesta: -menjant què?-
xDDDD

Juny 2016: el Jaume estava parlant amb la Marta sobre quan vindria l’Eloi li pregunta: -perquè tu quan estigui l’Eloi a fora amb nosaltres, com creus que seràn els dies?- i ella contesta: -amb sol!- 🙂

 – Agost 2016: estàvem mirant la sèrie de Jessica Jones mentre la Marta feia la migdiada i jo tenia l’Eloi dormint a sobre. Surt una escena de sexe quan de sobte apareix la Marta preguntant: -perquè la noia fa aquest soroll? Què estan fent?- nosaltres ens quedem de pedra, s’havia aixecat sola i ens havia “enxampat”. A lo que el Jaume salta i li diu: -li està fent un massatge!- Ella es va conformar i a mi em va entrar un atac de riure que va fer que L’Eloi botés sense parar xDDDD

Per què plores?

Aquest matí al poc de despertar-se la Marta de cop i volta s’ha posat a plorar -perquè no volia que tapés els cucs de seda amb les fulles noves-  (finalment els he deixat a sobre de tot però ha seguit plorant). Mentrestant he anat a preparar la llet amb cereals i s’ha quedat plorant al menjador fins que ha vingut fins a la cuina i ha seguit plorant. Llavors li he preguntat:

– Marta, em pots dir per què plores si us plau?-  ella calla de cop i se’m queda mirant. – no te’n recordes?- i em diu: -no!- i torna a plorar. Seguidament  li he dit, -si no ho recordes per què segueixes plorant? (silenci altre cop) Que potser t’agrada, plorar? –  i em respon: – si! –
llavors he respòs – ah! doncs llavors segueix, segueix…- i al moment ha seguit plorant amb el mateix to que abans.
#barrejadetincgananosequeempassaifaigelmarrano

He sortit un moment de la cuina per riure mentre a la vegada pensava “serà…”. Per sort un cop s’ha pres la llet tornava a ser la de sempre 🙂
cucs de seda

Desafiaments

Ja havia llegit varis articles titulats “los terribles dos años” o similars que parlaven d’aquesta etapa. La Marta és molt bona tot i que té molt de caràcter (i m’entanta!) però últimament “juga” a desafiar-nos per veure què passa. Com que ja ens esperavem que arribaria aquesta etapa intentes tenir paciència i mirar d’entendre tot el que fa i perquè ho fa abans de saltar, contes fins a 10 per pensar què diràs i com i el més complicat és trobar alguna cosa per “castigarla” però no sempre surt del tot bé. Avui per exemple després de llençar l’esmorzar a terra -perquè no en volia més- i dir que seguiria llençant el menjar a terra, a mi m’ha crispat i li he cridat perquè no és el primer cop que ho fa però en canvi al superpapi se li ha ocorregut treure-li la dessuadora i posar-li un jersei de mig temps ( últimament només vol dessuadores) i així d’aquesta manera ha tingut la conseqüència que li tocava. Senzill i ha causat l’efecte esperat. No m’agrada gens haver de posar-me així (crec que a cap pare/mare ens agrada…) però hi ha dies que per molt bé que ho vulguis fer saltes i després et sents fatal… tot i així per molt que hi hagi alguns moments dolents no canviaria la resta d’hores, dies, mesos ni anys per RES del món. Segueixo perdudament enamorada d’aquesta petitona i el seu super papi 🙂
O sigui que l’únic que puc dir és que ens carreguem de paciència fins que acabi l’etapa i a per una de nova!!