Publicat en General

Digues Si o No, però aquest 27 de setembre VOTA! #VotaPerMi

Pel papa, pels 4 avis, tots ells ja no hi són. Quants n’hi ha que haguessin volgut votar i que ja no podran! per tots ells, per tu, per qui vulguis, però vota! Ens hi juguem molt, hi tenim molt a guanyar i també molt a perdre, però sobretot hi tenim molt a dir!

El 27 de Setembre #VotaPerMi #VotaPerTu #QueNoVotinPerTu però VOTA

Anuncis
Publicat en Marta

#Adeuxumet

Des de que el pediatra ens va dir a la visita de control del desembre (2 anys) que a l’estiu havia de deixar el xumet que ja ens vam començar a preocupar preparar. A partir d’aquell moment és quan comencen a sortir els dubtes: Com ho fem? a partir de quan? i si no vol? i si no està preparada? Per sort ja feia bastant de temps que només el feia servir exclusivament per dormir. Finalment i després de pensar-hi força vam decidir que si no ho feia ella sola abans, li podia donar els xumets als Gegants de Sitges ja que la Festa Major era cap a finals d’agost i seria el termini màxim just abans d’entrar al “cole de grans”. Al principi de començar a comentar-li el tema sempre deia que  no, que ella el seu xumet no li donava a ningú (ai ai aii…) però des de que la tieta ens va enviar unes fotos de la geganta per Corpus (que és al juny) amb xumets penjant que li va molar la idea i ens va començar a dir que si, que li donaria dos a en Jordi i dos a la Rosa (ueeeee). Servidora que és molt de foc li vaig dir si en volia repartir també al Drac i l’Àliga i també gràcies a les fotos de la tieta i l’àvia va dir que si portaven flors a la boca que també (yiiihaaa). Els dies van anar passant i ella sempre al anar a dormir demanava el pack de manteta i xumet, cosa que ens feia dubtar de si realment el donaria o no… Nosaltres seguíem insistint i ella hi havia dies que deia que si i d’altres que  no, però finalment el dia va arribar. Era dissabte 22 d’agost, estàvem a Sitges i aquell marta-xumets-fmdia era el dia que vestien els gegants i com a cosa especial perquè els Cubanitos feien 50 anys, anaven a l’Escola Esteve Barrachina i després a fer un petit cercavila abans de tancar-se a l’ajuntament fins la vigília de Sant Bartomeu, el dia 23. Jo havia deixat els 4 xumets a la vista i quan va arribar l’hora de marxar cap a veure els gegants li vam dir a la Marta: – vinga va que anem a veure els gegants!! 😀 (entusiasme mode on) 😀 no sabíem si els hi voldria donar els xumets el mateix dissabte o esperaria fins diumenge (aquí ja us podeu imaginar, el superpapi i servidora dient, clar si avui els hi dona aquesta nit no tindrà xumet però si els hi dona demà potser no serà tan especial perquè el temps és més limitat…) i de cop i volta la Marta agafa tots els xumets, se’ls posa al bolso de Festa Major que li havia deixat l’àvia i diu cridant: ANEM A VEURE ELS GEGAAAANTS!! i els hi portaré els xumets! (ja ens veieu a tota la família que érem allà amb la boca oberta, per dins un sentiment d’alegria i por al mateix temps) i així ho vam fer! Quan van exposar els gegants al Barrachina va ser el moment d’entregar els dos primers, primer de color groc a la geganta Rosa i després el de color verd al gegant Jordi. La nostra cara i la seva ho deia tot, ja era una mica més gran, però encara faltaven dos xumets. Vam veure els gegants al primer tram del petit cercavila (així aprofitàvem per controlar que portessin els xumets entregats) i després vam anar cap a l’ajuntament on eren el Drac i l’Àliga. Ohhh de ser-hi hi eren, però les portes estaven tancades. Després d’estar una estona esperant i esperant l’àvia es va acostar a les persones que hi havia a les portes de l’ajuntament i els hi va comentar si podíem entrar un moment a donar el xumet a les feres i van accedir: -però que sigui ràpid, eh?!- ens van dir, així que dit i fet! vam entrar el superpapi, la Marta i jo i el xumet blau va ser pel Drac i el groc per l’Àliga. Altre cop cares de felicitat, ja està! vam dir ja ets una nena grannnn. Tornava el sentiment d’alegria i preocupació (…i aquesta nit què? a veure com anirà).

En arribar la nit i l’hora d’anar cap al llit ens va demanar com sempre el pack manteta i xumet (ai ai aii altre cooop) però li vam explicar que ja era gran, que no tenia cap xumet perquè els havia donat tots però que seguia tenint la manteta. Aquella primera nit ho va acceptar de bon grat, estava cansada i aviat es va adormir.
feres-xumetEl dia següent, per Sant Bartomeu, tan a la sortida de les 14h com al cercavila de la tarda vam estar tots controlant els xumets i seguien tots al seu lloc, la Marta estava molt contenta! a més el Drac i l’Àliga només duien el seu i això encara feia més il·lusió. La segona nit com que es va adormir al cotxe de tornada cap a casa i la vam deixar dormint al llit també va ser satisfactòria.
Però…. eiii  que la cosa no acaba aquí! no tot és tan bonic (o si!). Un cop a casa les nits d’aquesta setmana s’han fet totes un pèl dures excepte la d’avui (potser per això avui m’he decidit a escriure el post). Cada nit hem estat com a mínim una hora perquè s’adormís, notava la falta del xumet i no sabia com relaxar-se. La Marta mai ha tingut problemes per anar a dormir però aquesta setmana ha estat l’excepció. Primer, lio per anar cap al llit: -no tinc son- ens deia, després lio perquè -desprès del conte i el massatge- no es volia quedar sola (i si estaves amb ella allò era una festa), plors perquè havies marxat, que si ara vull aigua, que si un altre dia que no m’he rentat les dents i tot eren excuses per no dormir. Avui per fi, li ha costat una mica anar al llit però ha sortit d’ella dir-me: -em fas un massatge i m’expliques un conte i després marxes?- al moment li he dit que si, hem fet el ritual de pipi de bona nit, rentar dents i efectivament després del conte amb massatge he marxat de l’habitació i s’ha adormit!! (viscaaaaa)
Espero que a partir d’ara totes les nits siguin com aquesta, o si més no la majoria!! ^_^

Publicat en receptes

Calamars amb “salsa de ceba”

Des que vaig llegir la recepta original a Pequerecetas (web molt recomanable, per cert!) que vaig anar a comprar anelles de calamar per fer-la i el resultat no només ha estat l’esperat (unes anelles tendres i meloses i una salsa per sucar-hi pa) sino que el Jaume m’ha dit que el títol no li fa justícia comparat amb lo bo que queda, que sembla un menjar de celebració, i això que és moolt fàcil de fer, pel que us animo a que la proveu 🙂

Ingredients:
– 500gr d’anelles de calamar (unes 30-32 anelles aprox.)
– 1 ceba grossa o dues de mitjanes
– 900ml o 1 litre de caldo de peix
– oli d’oliva verge extra
– sal
– julivert (opcional)

Preparació:
1 – Talles la ceba a trossos petits i la fregeixes amb un bon raig d’oli d’oliva verge en una paella. Un cop ja comença a canviar de color hi tires les anelles de calamar i remenes una estona fins que comencen a canviar de color. Aquí hi pots tirar una mica de sal.
2 – Llavors hi poses el caldo de peix fins que cobreixi del tot els calamars i ho deixes que vagi reduïnt fent xup-xup a foc mig, triga uns 50 minuts.
* Aquí és quan pots aprofitar per anar a jugar amb el/la peke, buidar el rentaplats, posar una rentadora… hahaha només cal que vagis vigilant i remenant de tant en tant 😉
3 – Un cop ha reduït només cal servir-ho calent al plat i si vols tirar-li una mica de julivert.
Cal dir que amb aquestes quantitats ens ha donat per tres racions d’acompanyament (excepte la de la Marta que era plat únic), pel que es necessita fer amb alguna altra cosa (amanida, més peix, una mica de pa…)
anelles-calamar

Publicat en Marta

Frases cèlebres

No us heu trobat mai amb aquells moments que els vostres petits diuen o fan alguna cosa que us fa molta gràcia? Amb la Marta com més parla més coses deixa anar, (tot i que la majoria de vegades fan més gràcia les accions i cares que el que diu) i m’agradaria tenir un lloc on poder anar apuntant tot plegat per no oblidar-ho, pel que aquest post no té un final, almenys de moment 😀

abril 2015: estàvem al parc i la gent començava a marxar perquè semblava que es posaria a ploure en breu. Al dir-li a la Marta que hauríem de marxar a casa per no mullar – nos em diu: -no m’agrada que plogui, i com que no vull que plogui ara, apagaré el cel i així ho pararé- (pimpam! haha)
juliol 2015: matí, primera hora. La Marta es lleva i com cada matí li diem: – Anem a fer un pipi de bon dia?-  i ella contesta: – no!-  al preguntar per què, ens diu: – Perquè no em vull embrutar la vulva! –
juliol 2015: estem a Torredembarra, la Pilar li pregunta a la Marta que va sense samarreta: – Què hi tens aquí? (senyalant els pits) –  i ella que contesta – els meus parups! – la Pilar es queda tiesa i jo rient per terra #cosesnostres
setembre 2015: acabem d’arribar a casa un diumenge al vespre. Estem cansats però toca fer el sopar i li pregunto a la Marta: -…Vols una mica de verdura passada per la paella?- i em contesta: – no mama, jo vull una amanideta d’aquelles que em fas amb tomàquet, cogombre, oli i vinagre- De cop i volta el Jaume treu el cap i diu: – definitivament això ho ha tret de tu! que fort- hahaha
setembre 2015: era el moment abans de que la Marta anés a dormir, va tocar tanda de pessigolles i el superpapi i la Marta em van deixar estirada al terra del menjador. Llavors m‘incorporo i els hi dic: -m‘heu deixat K.O., eh?!- amb el que la Marta es queda un moment pensant, comença a riure i diu: -vaca! Hahaha t‘hem deixat vaca!-
novembre 2015: el primer diumenge de mes, a la tarda jugant amb les titelles del lleó i el cocodril. La Marta li pregunta al cocodril: -vols venir a l’Aquàrium a veure peixos?- I el cocodril li diu: -vale! Però potser me’n menjo uns quants- amb el que la Marta respon amb els ulls tots oberts: -No! que tenen vida!!!-
novembre 2015: al sortir de banyar i un cop acabo d’assecar-li els cabells em diu: -moltEs gràciEs- (entonant molt les es). Li pregunto qui parla d’aquella manera i em diu: -alguns companys de classe, son una mica espanyols però…- no l’hem deixat acabar del riure que ens ha agafat al Jaume i a mi!!
novembre 2015: mirant un catàleg de joguines arribem a una pàgina on surten superherois i la Marta diu: -mira! La mama és el càpita amèrica, el papa l’spiderman i jo el hulk!- (no sap res la tia… Hahaha)
gener 2016: és l’hora de dinar i la senyora s’està adormint mentre dina. El superpapi li pregunta si té son perquè tanca els ulls i ella va i respòn:
-no! es que estava pensant!!

– gener 2016: és un dissabte tarda que aprofitem per fer una mica de neteja del pis. La Marta ens ajuda amb la seva escombra i quan estem al menjador veiem que ve de la seva habitació pel passadís amb l’escombra entre les cames i ens diu: -mireu! m’han sortit pèls (senyalant-se la vulva)- x’DDD

maig 2016: mirant un mapa li estavem explicant on era Catalunya, Espanya, Portugal… i llavors senyala Portugal i diu doncs a “Tortugal” hi hauria d’haver moltes tortugues llavors

Juny 2016 : el Jaume i jo anem al cine a veure Warcraft el Origen. Quan arribem a casa el Jaume li diu a la Marta  -avui hem anat a veure una peli que veurem junts algun dia- amb lo que ella es queda tota pensativa i contesta: -menjant què?-
xDDDD

Juny 2016: el Jaume estava parlant amb la Marta sobre quan vindria l’Eloi li pregunta: -perquè tu quan estigui l’Eloi a fora amb nosaltres, com creus que seràn els dies?- i ella contesta: -amb sol!- 🙂

 – Agost 2016: estàvem mirant la sèrie de Jessica Jones mentre la Marta feia la migdiada i jo tenia l’Eloi dormint a sobre. Surt una escena de sexe quan de sobte apareix la Marta preguntant: -perquè la noia fa aquest soroll? Què estan fent?- nosaltres ens quedem de pedra, s’havia aixecat sola i ens havia “enxampat”. A lo que el Jaume salta i li diu: -li està fent un massatge!- Ella es va conformar i a mi em va entrar un atac de riure que va fer que L’Eloi botés sense parar xDDDD

Publicat en receptes

Coca de Sant Joan (tipus brioix)

Si, ho se, Sant Joan va ser ahir i la recepta la publico massa tard, però primer havia de provar que quedés bé, i com que va quedar es-pec-ta-cu-larrr així per l’any que ve ja la tindré/tindreu apuntada 😉
Hi ha un blog que segueixo del que sempre que he provat de fer alguna de les receptes de la Mercè, sempre sempre sempre han sortit boníssimes, pel que vaig decidir fer una barreja de dues de les receptes de coca que té publicades, la de crema i la de Sant Joan. El resultat, ja us ho he dit, dues coques toves, flonjes i boníssimes! Anem a pels ingredients:

Per la massa:Coques crema i papaia
– 200 ml d’aigua freda
– 2 ous mida M
– 60 gr de sucre morè
– 500 gr farina de força
– 2 sobres de llevat sec
– 8 gotes d’essència de taronja (o ratlladura d’una taronja)
– un pessic de matafaluga o anís verd
– 60 gr de mantega freda de la nevera i tallada a daus

Per decorar:
– 1 ou
– Crema pastissera
– Pinyons
– Fruita confitada i/o papaia deshidratada
– Sucre blanc
– Sucre gebrat (es fa amb un parell de cullerades soperes de sucre i unes 2 o 4 gotes d’aigua)
Preparació:
1 – Posem a la cubeta de la panificadora tots els ingredients per l’ordre indicat anteriorment excepte la mantega i posem el programa nº7 (en el cas de la panificadora del Lidl) que dura 14 min. amb la tapa oberta.
*important que tan l’aigua com la mantega siguin fredes
Quan ja porti uns 7 minuts d’amassat se li tira la mantega tallada a daus. Un cop acabi el programa es deixa reposar dins la panificadora (sense tapar-la) uns 30-35 minuts, fins que dobli el volum.
Aquí jo vaig aprofitar per fer la crema pastissera, en un altre post us explicaré com fer-ne una express 😛
2 – Un cop ja ha crescut, preparem dos papers de forn untats amb oli, agafem la massa, la tallem en dos parts i li donem forma (amb els dits o un corró) dins la mateixa safata que anem a posar al forn. Les pintem amb ou batut i es deixen reposar uns 20-25 minuts sense tapar fins que veieu que han guanyat més cos. Mentrestant engeguem el forn a 250º amb calor a dalt i a baix.
3 –  Un cop hagin fermentat ja es poden decorar, en el meu cas una amb la crema i cireres i l’altre amb la papaia deshidratada (no sóc gaire fan de la fruita confitada), pinyons i també cireres.
4 – Baixem el forn a 220º, hi posem la primera coca durant uns 15 minuts, aneu controlant per això que cada forn és un món i quan veieu que de sobre ja està torradeta la treieu perquè ja serà cuita per dins. Un cop treus la primera es fa el mateix amb l’altra i es deixen refredar.
detall tall coques
Publicat en receptes

Cremes – vàries receptes

A partir de la recepta de la crema de carbassó que fa la meva mare, se’m va ocórrer provar el mateix procediment amb altres verdures i el resultat ha estat sempre satisfactori (es fa fàcilment i bastant ràpid), pel que posaré totes les proves que he fet en aquest post per tenir un recopilatori i així que en un futur la Marta també ho pugui consultar 🙂

Comencem per la recepta primera o principal, la Crema de carbassó:
– 2kg de carbassons
– 4 formatgets, els triangulars que van en una caixa rodona de cartró
– 2 pastilles d’avecrem*
– aigua
patata o nata per cuinar (opcional, ajuda a espessir si ha quedat clara)

Crema de carbassa i/o pastanaga:
*les quantitats normalment les poso a ull, intentaré anar apuntant quan ho faci per tenir una referència
– carbassa i/o pastanaga
– patata
– ceba
– avecrem
– aigua

Crema de porros:
*les quantitats normalment les poso a ull, intentaré anar apuntant quan ho faci per tenir una referència
– porros
– patata
– ceba
– avecrem
– aigua

Crema de coliflor:
– 1 coliflor
– 1 ceba
– 1 patata
– 1 o 2 pastilles d’avecrem* (segons el gust)
– Aigua

Preparació:
És la mateixa per totes les cremes, sense sofregir abans ni res 😉
– Talles a trossos les verdures i les poses en una olla. Tires aigua fins que quedin casi totes submergides del tot (depèn de si vols una crema espessa o clara pots tapar-ho completament o no) i encens el foc. Ho deixes tapat fins que bulli que és quan se li pot tirar l’avecrem. Quan ja porti una estona bullint tires els formatgets i quan vegis que està tot cuit (estarà més tou) ja pots apagar el gas i passar-li el turmix.
Només s’ha de pensar de fer-ho amb temps quan vols menjar la crema freda a l’estiu, sinó es pot menjar al moment vigilant de no cremar-se!!